QUÈ ÉS LA FESTA DE LES ARTS?

La Fundació Joan Profitós amb la col·laboració del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) convoca aquests Premis Artístics amb la voluntat de fomentar en l’alumnat la creativitat, la sensibilitat artística, la bellesa poètica, l’originalitat en l’expressió, la capacitat de reflexió i de crítica. Es presenten alumnes del conjunt d’escoles de l’Escola Pia de Catalunya des d’I4 fins a Batxillerat o Formació Professional amb el tema seleccionat per a aquesta edició que és el de l’exposició Intel·ligència Artificial del CCCB.

A la nostra escola, d’Infantil i Primària, s’hi presenten tres nivells, i5, 1r i 6è, amb propostes relacionades amb la robòtica i la tecnologia. Des de l’Escola Pia de Catalunya es comunicaran les obres finalistes.

L’acte de lliurament de premis, obert a tots els participants, companys, familiars i educadors, tindrà lloc el dimecres 15 de maig de 2024 a la tarda, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Us mostrem les peces de l’Escola Pia Balmes presentades al certamen amb una breu explicació del procés artístic. 

i5: JARDÍ DE FLETXES: A I5, els infants exploren el món de la robòtica amb les Blueboots. Programar aquests robots implica crear una seqüència d'ordres, representades per fletxes, per aconseguir un objectiu. A partir d'aquest codi, els nens han creat una obra d'art única. Utilitzant la dualitat del blanc i el negre, han dissenyat un camí cap a una flor. La peça combina l'art òptic amb patrons de línies, cubs i cercles concèntrics, predominant els colors blanc i negre. És un exemple de com la tecnologia i la creativitat es fusionen per donar vida a la imaginació dels nens.

1r: GEOMETRIA ROBÒTICA

Els nens i nens de 1^r de Primària de l’Escola Pia Balmes han creat una obra d’art col·laborativa mitjançant un robot. 

Els nens i nenes han programat el robot, en aquest cas una blue-bot, perquè executi una sèrie d’ordres fins a aconseguir dibuixar diferents formes geomètriques. Han aparegut circumferències, quadrats, rectangles, triangles... Un a un han anat programant el robot lliurement. Després han decidit pintar les interseccions de diferents colors amb retoladors. 

L’obra d’art finalitzada ens recorda a algunes obres d’art abstracte d’alguns pintors

Després de tot aquest procés... Ens plantegem...: De qui és l’autoria d’aquesta obra d’art?, l'ha fet un robot?, l'han fet els nens i nenes de la classe? Què en penseu? 

6è: 

“El nostre projecte simbolitza el pacte entre els humans i la intel·ligència artificial en que la IA no pot ni espia ni fer mal a qualsevol ésser humà” Lucie Bel i Maria Rius

Felicitem per l’esforç i el compromís creatiu que ha tingut el nostre alumnat. 

Aquest any torna per Sant Jordi el COMPOSEM!, celebrant la tercera edició del concurs de composició de l'Escola Pia Balmes, en què participatotl'alumnat de Primària i Secundària Musical.

Durant el mes de març, des de la classe de llenguatge, treballem la creació d'una composició, amb diferents consignes adaptades al nivell de cada curs. De totes les composicions de la classe es triaran unes composicions finalistes, que seran enviades al Jurat del Composem. 

Però això no s'acaba aquí. Amb motiu dels 10 anys de la Primària Musical, aprofitarem la trobada amb tot l'alumnat i famílies per celebrar els 10 anys del projecte.

DIVENDRES 26 d'Abril a les 17h de la tarda, celebrarem la festa del Composem + la festa dels 10 anys i moltes més sorpreses. 

Aquesta festa serà una trobada de tot l'alumnat i les famílies, on ja tenim varies sorpreses preparades, entre elles el repartiment dels premis, acompanyat d'un bon berenar i bona música. 

Ens faria molta il·lusió compartir amb tots aquest moment! Reserveu-vos la data

Us hi esperem.

EL GOIG DE LLEGIR

Encara no saps quin llibre regalar (té) aquest Sant Jordi?
Descobreix les nostres recomanacions de lectures, segur que trobaràs un o més títols que t’agradaran.

Bona diada de Sant Jordi!!

---

Enguany celebrem la 12 edició dels Vespres de Recerca, un acte organitzat per l’AFA i l’Escola. Per mi és la 1a, però també per l’alumnat de 2n de batxillerat. Són una referència important en la vida de l’escola.

He tutoritzat treballs de recerca i projectes de formació professional, i també he “patit” els dels meus fills.

Els Vespres de Recerca són una mostra de la forma de treballar que ha de tenir l’escola que vindrà atès que potencia la capacitat d’aprendre sobre el tema d’estudi, potencia la capacitat de fer recerca i, sobretot, la capacitat de comunicar els resultats d’aquest procés d’aprenentatge i d'investigació.

Penso, tot i que no és senzill, que un dels secrets és trobar un tema que et motivi, que et generi interès, que connecti amb algun àmbit concret o interdisciplinari que et permeti endinsar-t'hi, que t’il·lusioni i que tota la dedicació d’hores no se’t faci feixuga.

Insisteixo, no és fàcil donar amb la tecla, i menys amb la tecla adequada, però si l’encertem, més enllà de la motivació de la nota acadèmica, gaudirem de la recerca.

I aquí m’aturo un moment, amb el mot "gaudir". Poder investigar gaudint, des de la motivació, l’interès i  la il·lusió fa que la concentració, la paciència i la dedicació flueixin i puguis aprofundir més en l’objectiu que t’has proposat.

Possiblement, no tots i totes heu donat amb la tecla, però ben segur que vostre el treball  ha estat una experiència valuosa i una font d’aprenentatge i de creixement personal. Panificar el procés, fer la recerca d’informació, dissenyar la part experimental, resoldre problemes, analitzar els resultats obtinguts i extreure’n conclusions, i, finalment, fer la redacció del treball, implica mesos de feina, de col·laboració entre l’alumnat i el seu tutor/a, i també amb persones/entitats/empreses especialistes amb la investigació escollida.

Enhorabona a tots els investigadors i investigadores que ens mostren el resultat de la seva recerca. Un agraïment especial als tutors i tutores pel seu acompanyament. Al jurat, gràcies per la seva presència i per compartir amb nosaltres aquesta gran festa. I no ens oblidem de les famílies, que sempre hi són. Gràcies! 

Io Valls ens fa una sèrie de vídeos per recomanar al nostre alumnat com preparar la seva presentació oral del treball de recerca.

Un dia ple d'activitats per tancar un trimestre molt intens!

Durant els DIES DIFERENTS, l'alumnat de batxillerat realitza diferents activitats de sensibilització, visites culturals, i activiatts lúdiques que ens acompanyen en el tancament del trimestre.

VISITA DE TESTIMONIS DE PERSONES AMB DISCAPACITAT VISUAL I DE TESTIMONIS DE L'INSTITUT GUTMAN

SORTIDA AL BOSC VERTICAL

Taller de superconductors al Museu de la Ciència de Terrassa. MNACTEC

Social i Artístic anem de visita a la Colònia Güell!

Taller de càmera estenopeica i fotografia analògica al laboratori de fotografia de l’escola

L'objectiu del Fem Festa, més enllà de celebrar una jornada festiva de germanor i de tancament del projecte compartit del curs, també ajuda a l'acció social de l'Escola Pia i els diners que recollim entre totes i tots, els lliurem a la Fundació Camins

El jurat, format per l'alumnat de Batxillerat Artístic  ha decidit que el PAU BUXAREU DÍAZ, de 6è de Primària, ha estat el guanyador.  Felicitats Pau i felicitats a totes i tots els participants.

El dibuix del Pau serà la imatge del CARTELL i de la SAMARRETA del FEM FESTA 2024 

NOVES ACTIVITATS!

La città infinita

Entitats col·laboradores

Hora 🕓	Activitat 💡	Públic 👧🏻	Què farem? 📣	LLoc 📍
9.00 - 14:00 h	NO ET QUEDARÀS AMB GANA!		Durant tot el Fem Festa, podràs menjar i beure. Tots els diners recollits seran per la Fundació Camins	Pati 1r pis
11 a 13.30 h	Taller de MANUALITATS	2 a 5 anys	Els més menuts podran fer diferents expressions artístiques amb mares i pares, i demostrar els artistes que tenim a l'Escola.	Poli 1r pis
11 a 13.30 h	Taller d'HORT URBÀ	3 a 12 anys	Podràs aprendre a fer un hort a casa amb la nostra experta, Mireia Vilaseca.	Hort (pati 7è pis)
11 a 11.30 h	Concurs de PASTISSOS	Totes les edats	Cal elaborar un pastís casolà que no necessiti refrigeri i es pugui tallar bé. Lliurament de Premis (1r, 2n i 3r classificat) durant el matí. Els pastissos s'hauran de presentar a la porteria (abans de les 11.30 h per tal que estiguin exposats). Per tal d'assegurar l'anonimat de l'autor/a o autors/es, els concursants donaran al jurat un sobre tancat amb el seu nom a dins. A l'exterior del sobre s'haurà de detallar el NOM del PASTÍS. El jurat assignarà un número a cada plat i al sobre. El jurat el formaran un cuiner de l'escola i un membre de l'AFA. Els premis constaran de: Vals per la botiga LEGO.	Porta principal
10 a 13.30 h	FUTBOLÍ HUMÀ	6 a 10 anys	Seràs un jugador de futbolí i podràs gaudir amb els teus amics.	1r pis
10 a 13.30 h	PISTA COLORINS	3 a 10 anys	Circuit de karts a pedals, els seients són regulables adaptant-se a tots els usuaris de l'activitat.	1r pis
10 a 13.30 h	INFLABLE BOTTY GALES	6 a 14 anys	Activitat lúdica inflable.	1r pis
11:00 a 13:00	La città infinita		https://www.lacittainfinita.com/  Com vols que sigui la teva ciutat? A través de la performance lúdica, participativa i sostenible de «La città infinita», les nenes, els nens i sus families col·laboren junts per aconseguir una nova idea de ciutat. La città infinita és un joc constructiu amb materials industrials reciclats, principalment fusta. La performance es proposa la finalitat de jugar en família, redescobrint el valor de compartir, crear, somiar junts noves possibilitats per al nostre entorn. Amb l'ajut de la imaginació dels nens i el suport dels adults, la ciutat creixerà a poc a poc donant vida a una instal·lació artística col·lectiva única.	GIMNÀS
11 a 13.30 h	Fira de l'alumnat	Totes les edats	L'alumnat de l'escola ha preparat diferents activitats, tallers i manualitats per poder recaptar fons per la Fundació Social de l'Escola Pia. Els tallers han estat proposats, dissenyats i realitzats per les nenes i nens. No us ho perdeu!	Aula polivalent 2n pis
10:30 a 14:00 h	Instal·lació Artística	3 a 14 anys	Instal·lació inspirada en l’artista Yayoi Kusama:omple de rodones de colors l’espai en blanc. Podem passar per l’espai al llarg de la jornada, i posar gomets i enganxar rodones de colors fins que no quedi ni un forat en blanc! Aforament màxim, 25 persones que entren i surten de qualsevol edat.	Espai Petit Balmes
10:30 a 14:00 h	Taller Creatiu i Joc sensorial	3 a 6 anys		Aula 1r pis
10.30 a 13 h	Taller dolç	3 a 6 anys	Amb torns de 30 minuts, podràs aprendre a ser un expert en postres amb l'alumnat i cuiners del PFI.	Menjador 1r pis
10.45 a 12.45h	Taller còmic	Totes les edats	10:45 - 11:05 - Crea un "Com es fa" amb el llenguatge del còmic 1 11:05 - 11:25 - Com dibuixar expressions 1 11:25 - 11:45 - Completa la història 1 11:45 - 12:05 - Crea un " Com es fa" amb el llenguatge del còmic 2 12:05 - 12:25 - Com dibuixar expressions 2 12:25 - 12:45 - Completa la història 2	2º pis, aula 1B
11.15 a 14:00h	Taller Circ	Totes les edats	Taller obert a la participació del públic preferenment a partir de 6 anys. Consta de plats xinesos, rodet d'equilibris, hola-hop, xanques, monocicle i malabars: bitlles, pilotes, pals xinesos, diàbolo i carioques. Els monitors despleguen el material en diferents zones o estacions, creant un circuit pel qual els infants vagin fent parades. Després d'un perídode de temps es fa canvi d'estació, de manera que tothom passi per totes les estacions.	6è pis
10.30 a 12.30h	ESCACS	Totes les edats	SIMULTÀNIES D'ESCACS  - Podràs gaudir d'unes partides d'escacs amb un expert!	2º pis, aula 1A
10 a 13h	Donació de SANG	A partir de: 18 anys o 50 kg	Durant tot el matí a la mediateca de l'escola podràs fer donacions de sang pel BANC DE SANG.	Mediateca
14:00	Mostra Artística		Sardana amb l'alumnat de 4t	pati 1r pis

Emmarcat en la setmana de la Dona, ens plau compartir l'experiència de la Sara Sempere Boldó, una de les primeres nenes a jugar a futbol a l'Escola, antiga alumna, educadora del lleure i entrenadora de futbol sala de la nostra Escola.

Amb les seves paraules podem descobrir una mica de l'evolució de l'esport femení a l'escola...

Gràcies per compartir-ho Sara

Sara, "amb A de jugadorA, d'educadorA i d'entrenadorA"

Sara Sempere

Vaig començar a jugar a futbol sala al cole a tercer de primària, i hi vaig estar fins a primer d'ESO.
Quan vaig començar, hi havia molt poques noies, de tant en tant alguna s'apuntava per provar, però sempre ho acabaven deixant. Va costar molt que els meus companys d'equip volguessin jugar amb mi, però amb els anys em vaig anar guanyant la seva confiança. Recordo que sempre em feia molta il·lusió jugar contra equips on també hi havia alguna noia.

Quan em vaig fer més gran i vaig començar a notar la diferència física entre els nois i jo, vaig haver de buscar algun equip femení, i només en vaig trobar un, per tant, vaig haver d'anar allà sense poder triar gaire. A part, aquest equip no era escolar, sinó que era un club federat. En aquell moment, jo feia primer d'ESO (aquell any en concret vaig estar jugant a l'escolar amb nois i al federat amb noies) per tant, estava en la categoria d'infantil, però en aquell moment no hi havia prou equips femenins per a separar per categories.

Nosaltres teníem 3 categories: base (que era el que ara seria benjamí, aleví i infantil tot junt), cadet-juvenil i sènior. Això implicava que jugàvem amb i contra noies d'edats molt diferents, i que per exemple amb 14 anys podies estar jugant contra noies de 19, on la diferència és abismal.
Evidentment, els equips de la lliga no estaven a prop de casa, potser recordo 2 o 3 equips de Barcelona, i la resta tot eren pobles de fora.

Avui en dia tot això ha canviat, ara s'ha aconseguit crear mínim una divisió per categoria femenina, que quan jo jugava era impensable, i hi ha molts més equips de Barcelona i voltants.
No obstant, encara hi ha una diferència enorme amb la lliga masculina, ja que sobretot en categories més baixes, les lligues són en un format diferent, perquè no hi ha suficients equips per a fer divisions. Però cada vegada més els clubs estan apostant pel futbol sala femení i estan creant una base formativa que quan jo era petita no m'hauria ni imaginat.
Les noies d'avui en dia tenen molta sort de poder jugar en equips femenins de la seva edat i conèixer així altres noies com elles.

Jo continuo jugant a un equip sènior, i totes les meves companyes tenim un recorregut bastant semblant, ens ha costat molt arribar on estem, i per això moltes de nosaltres també estem intentant col·laborar a fer que cada vegada més s'aposti pel futbol sala femení i per poder oferir a les nenes d'avui en dia el que ens agradaria haver pogut tenir a nosaltres amb la seva edat.

Emmarcat en la setmana de la Dona, ens plau compartir l'experiència de 4 DONES que són alhora 4 MESTRES, MARES i FILLES.

Amb les seves paraules podem descobrir una mica de la seva història, com a dones mestres de la nostra Escola.

Gràcies per compartir-ho, Rosa Coll Casals, Glòria Parareda Coll, Dolors Gener Raxach i Mireia Fonoll Gener.

"amb M de Mestra i M de Mare"

Dolors Gener Raxach

Vaig començar a treballar a l’Escola Pia Balmes als 19 anys, el curs 1960-1961. La meva tieta hi va treballar ,era la «senyoreta» Conxita i va ser la primera mestra dona de l’Escola Pia Balmes!
La meva tieta Conxita m’esperonava per a veure si tenia l’oportunitat d’entrar a la seva escola: l’Escola Pia Balmes, i finalment, després d’acabar la carrera, vaig tenir la sort de poder fer de mestra a l’Escola Pia Balmes.
Quan vaig començar a treballar moltes dones ja començaven a anar a la Universitat, la majoria feien carreres d’Humanitats. Moltes, Magisteri, Infermeria….o també Estudis de Comerç , per poder fer de secretàries a les empreses…A finals dels seixanta es va començar a reivindicar el paper de la dona. Tot i així, la majoria de les dones, al casar-se, deixaven de treballar per dedicar-se a la família. D’altres, per necessitat, continuaven treballant malgrat els problemes per atendre la casa i el treball. La dona era la que
assumia la majoria de tasques domèstiques.
Al principi, a l’Escola Pia Balmes només hi estudiaven nens, era una escola segregada. Els càrrecs directius els portaven els Escolapis i altres càrrecs de responsabilitat mestres homes. La majoria del Claustre estava format per mestres homes també. Era una escola molt religiosa, d’acord amb l’època.
La meva vivència del dia a dia a l’escola va ser força bona en aquella època i a l’estar en cursos de nens més petits, vaig coincidir amb altres mestres dones amb qui em vaig sentir molt a gust i acompanyada.
Durant els 47 anys de mestra a l’Escola Pia Balmes, vaig viure tot un procés de canvi: la incorporació d’alumnes nenes a l’escola, la de mestres dones en càrrecs de responsabilitat, la d’un claustre majoritàriament femení, i sobretot un gran canvi pel que fa a la llibertat d’expressió en tots els sentits.

Mireia Fonoll Gener

Sóc la tercera generació de dones de la  meva família fent de mestra a l’Escola Pia Balmes i n’estic molt orgullosa. Alumna i mestra, i durant uns anys, també companya de feina de la meva mare. Una coincidència preciosa.

Com a alumna, als anys 80, la nostra escola ja era una escola de nens i nenes, malgrat que les bates ens diferenciaven. Durant tota la meva escolarització, fins a COU,  vaig tenir més referents mestres dones que homes . Les directores d’EGB  també éren dones tot i que els gerents sempre van ser homes. Els primers anys, la religió hi era molt present en la majoria  d’àmbits i moments escolars.

De tots aquells anys en guardo un molt bon record i crec que vaig ser una nena molt feliç a l’escola.

Vaig acabar la meva escolaritat als 18 anys i als 21 ja hi tornava a ser, fent de mestra. L’escola s’ampliava amb més línies d’Infantil i va ser una gran oportunitat per començar.  En aquells anys   hi va entrar a treballar  molta gent jove, amb un Claustre també jove i sobretot femení.  Companyes dones,  de les qui he après tot el que sé i de les qui encara tinc la sort de poder  seguir aprenent.

L’escola que visc ara mateix la trobo cada vegada  més oberta i coeducativa, penso que som un  Claustre més sensible i autocrític;  mica en mica intentem comunicar-nos amb un llenguatge més inclusiu; ja no parlem de pares sinó de famílies, ens replantegem com són i què hi passa als nostres patis, repensem els tipus de llibres i la literatura que llegim als i a les nostres alumnes…entre moltes altres coses. Encara ens queda un llarg camí com a escola i societat però crec que anem pel bon camí.

Espero que la meva filla, així com el meu fill, també s’emporti un bonic record de l’Escola Pia Balmes, que la visqui i la gaudeixi, que aprengui moltíssim i s’impregni dels bons valors que s’hi transmeten, , i  que quan acabi, vulgui seguir canviant el món com fins ara. Que sigui feliç i sobretot, lliure.

Rosa Coll Casals

Crec que vaig començar a treballar a l’Escola l’any 82, i hi vaig treballar durant 30 anys. A la societat, la majoria de dones que teníem la sort de treballar, vam aconseguir tenir dues feines. En el meu cas, a casa i a l’escola. Si teníem fills o filles, la nostra feina era bona, perquè teníem les vacances alhora. Sempre em vaig sentir molt a gust a l’Escola, en tinc un bon record. Fèiem reciclatges totalment necessaris, però eren molts. Recordo especialment el de català, que va durar dos anys, anava a classe els dissabtes; i informàtica, que ja no he comptat quant temps va ser. Això “la gent del carrer” no ho veia. Es pensaven que tot eren vacances, però de la feina del darrere no se n’adonaven. Pel que fa al paper de la dona a l’escola, penso que era més semblant al de l’home que en la societat en general, segurament pel tipus de feina que és. I hi havia menys homes que dones mestres. Dels infants s’esperava només que treballessin i veure resultats.

Glòria Parareda Coll

Tota la vida m’havien dit que seria mestra, suposo que era evident per la manera de fer i de jugar. La meva mare era mestra, per mi una de les grans. I també tenia altres mestres a la família. Però m’ho van dir tant, que quan va ser l’hora de decidir, suposo que em vaig revelar. I com que m’agradaven les ciències, especialment la Biologia i la Química, vaig decidir estudiar Farmàcia, una carrera que combinava les dues branques de la ciència. Vaig treballar uns anys de farmacèutica, amb la sort que això em va permetre treballar a Anglaterra, però jo “devia tenir la vocació als gens”. Vaig estudiar la formació que es necessitava en aquell moment per poder ser profe, i això em va permetre ser docent d’alumnes més grans, que és el que més m’agrada. Vaig tenir l’oportunitat de fer alguna substitució en alguna altra escola i d’impartir formació per professionals del sector farmacèutic, i finalment em va sorgir una substitució per maternitat en aquesta Escola, la meva. Va ser una gran experiència, tant per la feina com per les persones amb les que la compartia. Em va costar marxar quan es va acabar. Però el juny següent, l’Elisabet Vilardaga, admirada exprofessora meva, marxava de l’escola. I jo tenia el perfil per fer les seves matèries. Es van recordar de mi i, tot i que en aquell moment jo estava embarassada de 8 mesos, em van contractar. No ho agrairé mai prou, especialment al Quim Graupera i al Josep Maria Lluch. Allò sí que va ser un gest plenament feminista i avançat en el temps! 

Jo vaig començar com a alumna de l’escola a primer d’EGB, en aquell moment no hi havia encara Infantil. I es dona l’afortunada coincidència que la meva primera mestra va ser la Maria Dolors Gener, quina delícia de records! La meva mare feia de mestra a 3r i 4t d’EGB. Ella sempre va ser molt discreta i prudent, i va intentar que m’afectés al mínim el fet que ella fos aquí. Només utilitzava la informació que li arribava si ella considerava que a una altra mare també li hauria arribat. Per tant, no va ser mai un problema per mi, fora d’algun comentari puntual de “ets una “enxufada” perquè la teva mare és mestra”, que a mi no em va afectar especialment. I per altra banda, va ser una gran referent. I quan durant uns anys vam coincidir les dues treballant a l’Escola, ho va continuar sent. Sempre vaig sentir aquell orgull de “la meva mare és la Rosa Coll”, perquè sempre tothom me’n parlava d’una manera extraordinàriament positiva. I de fet encara ara, que farà 12 anys que es va jubilar, hi ha persones que em pregunten per ella amb molt d’afecte. També admiro de la meva mare, i d’altres que van compartir amb ella aquells anys com a mestres, que van introduir l’afecte i la preocupació més humana per les personetes que tenien a les aules, i que va ser gràcies a elles que ara tenim l’Escola que tenim, molt més compromesa amb el benestar dels infants, no només amb els seus resultats acadèmics.

Un desig per la meva filla, que farà 20 anys? Doncs segurament un desig molt semblant al que tinc pel meu fill. Que sigui feliç. Penso que el fet de ser feliç vol dir no només que tens certa sort a la vida, sinó que també vol dir que saps acceptar i gestionar fets tant positius com negatius d’una determinada manera, i que saps tirar endavant i afrontar-los amb valentia. I també perquè penso que si una persona és feliç, implica que és capaç de fer felices les persones que l’envolten, i per tant, també diria molt de com són. Però entenc que la pregunta ve pel fet que la Laia és una noia, i des d’aquest punt de vista m’agradaria que tingués la màxima llibertat per expressar i fer allò que sent i pensa, i que pogués viure amb la màxima igualtat respecte el meu fill, el Marc. Això és el que més m’agradaria, que no tingués mai entrebancs pel fet de ser dona, i que si els té, sigui prou valenta, noble i respectuosa, per afrontar-los i explicar-ho amb la màxima assertivitat. I tant d’una com de l’altre, espero que contribueixin a fer el món una mica més igualitari.