[vc_row][vc_column][vc_column_text]Els professors/es de l'Escola de Música participen en diferents concerts durant el mes de desembre.[/vc_column_text][vc_raw_html]JTNDaWZyYW1lJTIwc3JjJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZkcml2ZS5nb29nbGUuY29tJTJGZmlsZSUyRmQlMkYwQjlyS0ZSZVRaWmp1ZDNoNkxWQnVWMUV6TURGQlQybDJlQzF2UWpCeFptaGxOWEp2JTJGcHJldmlldyUyMiUyMHdpZHRoJTNEJTIyNjQwJTIyJTIwaGVpZ2h0JTNEJTIyMTA4MCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==[/vc_raw_html][/vc_column][/vc_row]

De la notícia de La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/encatala/20161128/412212444817/la-mestra-rumba.html

El seu caminar per l’escola Pia de Salt és inconfusible. Al pati i els passadissos acapara totes les mirades i carícies dels escolars, que, quan la veuen, no dubten a acostar-s’hi per saludar-la. Curiosa, sagaç, sociable i educada, dóna la seva lliçó els dimarts al matí amb varietat d’exercicis que van des de la seriació matemàtica, el dibuix, l’escriptura o la lectura. Aquesta professora sens dubte singular, d’abundant pèl negre, cua i quatre potes, que transmet bondat i afecte amb la seva presència, té una petita gran missió en cada una de les ses­sions: motivar els alumnes que assisteixen
a les seves classes, que, per diferents raons, tenen necessitats educatives especials.

I ho aconsegueix. En Biel, de cinc anys i amb síndrome de Down, és un dels escolars que participen en el programa d’activitats liderat per aquesta gossa, de raça labrador i que es diu Rumba, juntament amb la seva pro­pietària, Laia Morató, que s’encarrega de dirigir les sessions, que són individuals.

En la lliçó d’avui, per exemple, en ­Biel, que li costa diferenciar els colors bàsics, en lloc de treballar-los de manera tradicional, ha elaborat un collar de colors per a la gossa.

“A l’hora de crear-lo ha hagut de fer una seriació matemàtica i classificar les boletes de color groc, verd, blau i vermell. Com que té més motivació, l’aprenentatge és més significatiu i a més perdura més temps perquè recordarà que ha fet un collar d’aquests colors per a la Rumba”, precisa la mestra.

En total en aquesta escola hi ha deu alumnes, de 3 a 7 anys, amb necessitats especials, entre les quals també hi ha autisme, dificultats cognitives, TDA o altres trastorns emocionals. “L’objectiu d’aquest projecte –pioner a Catalunya i denominat Rumba, com la gossa– és doble: presentar els treballs als escolars amb aquestes necessitats d’una manera diferent per poder treure’n més rendiment i acostar els animals a l’escola perquè volem normalitzar que un gos pugui entrar al centre i que els alumnes s’hi relacionin. Així s’acostumen a veure’l i donem uns valors de respecte envers els animals en la societat”, exposa el director del centre, Carles Ruiz.

Les sessions amb la Rumba tenen una durada d’uns 35 minuts i el programa s’organitza partint dels criteris de necessitats educatives detectades per la Comissió de l’Atenció a la Diversitat (CAD) en cada alumne. Els primers minuts de la classe serveixen per fer un primer contacte. És el moment de la vinculació amb l’animal. Després la interacció emergeix de maneres diferents.

Altres activitats que els alumnes fan amb la Rumba és llegir-li un conte per treballar l’expressió oral o dibuixar-la per treballar les parts del seu cos. Al final és el moment del comiat.

“Un gos és algú neutre, sa. En vincular l’alumne amb el gos, el nen o la nena relaciona que el mestre no ets tu, sinó que és el gos, amb la qual cosa l’aprenentatge passa a tenir un sentit per a l’alumne. Hi ha una predisposició positiva i una estimulació brutal per part de l’alumne. Augmenta l’autoestima i milloren emocionalment”, destaca Ruiz.

Però la Rumba, de tres anys, comença a colar-se en altres activitats de l’escola, que té 73 estudiants –el 50% dels quals són immigrants–, com ara a les sessions en què els escolars expliquen el que han fet durant el dia o l’anomenada Hora del Conte.

“Allà hi som tots. Ella seu amb nosaltres. Cohesiona el grup. Dóna seguretat”, destaca el director. “Els ajuda a verbalitzar i ordenar més bé les idees perquè ho expliquen a la gossa”, afegeix la Laia. Així que, vistos els resultats, el centre estudia que la Rumba s’incorpori de cara a l’últim trimestre del curs com a ‘mestra titular’ i col·labori de “manera habitual” en activitats concretes amb tots els alumnes.

[vc_row][vc_column][vc_column_text]

Podeu veure el vídeo de l'acte central i les imatges que publicarem de tota la festa d'avui i demà. 

Que tinguem una gran festa! [/vc_column_text][vc_video link="https://youtu.be/FpcDMLOI0iU"][cmo_image_carousel items="2" images="8737,8738,8739,8740,8741,8742,8743,8744,8745,8746,8747,8748,8749,8750,8751,8752,8753,8754,8755,8756,8757,8758"][/vc_column][/vc_row]

[vc_row][vc_column][vc_column_text]L’Hospital Sant Joan de Déu des dels seus inicis ha comptat amb l’ajuda de la societat no només per guarir sinó també per cuidar dels Petits Valents que atenem i de les seves famílies. Disminuir l’impacte d’hospitalització, avançar en la investigació de malalties que afecten a la infància, poder oferir ajudes socials a les famílies amb pocs recursos i millorar les nostres instal·lacions, només és possible gràcies a persones, que com vosaltres, ens ajuden.

La recaptació del pack aniversari solidari va íntegrament destinada a tots aquests programes. El pack de l’aniversari solidari té tres opcions que poden ser complementàries entre elles:

• Kit aniversari: un kit bàsic amb el que es necessita per celebrar una festa infantil , invitacions, corones, antifaços, banderins etc.
• Regalets com a detall pels convidats de la festa d’aniversari o per donar als companys de classe: caixetes de xocolatines, bolígrafs, cintes solidàries Petits valents etc.
• Guardiola solidària

[/vc_column_text][cmo_single_image image="8561"][vc_raw_html]JTNDY2VudGVyJTNFJTBBJTNDaWZyYW1lJTIwc3JjJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZkcml2ZS5nb29nbGUuY29tJTJGZmlsZSUyRmQlMkYwQjlyS0ZSZVRaWmp1VFdWTWJHaHhOR3RsVVhOc1lXNVlaakpGWW5Kb2QzbDZWVEZ2JTJGcHJldmlldyUyMiUyMHdpZHRoJTNEJTIyODQwJTIyJTIwaGVpZ2h0JTNEJTIyMTA4MCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRSUwQSUzQ2lmcmFtZSUyMHNyYyUzRCUyMmh0dHBzJTNBJTJGJTJGZHJpdmUuZ29vZ2xlLmNvbSUyRmZpbGUlMkZkJTJGMEI5cktGUmVUWlpqdU5HdHpNSGhEY2tkSmFsTnRYMFZTV0hGMWJsUXRWakJtUkRsQiUyRnByZXZpZXclMjIlMjB3aWR0aCUzRCUyMjg0MCUyMiUyMGhlaWdodCUzRCUyMjEwODAlMjIlM0UlM0MlMkZpZnJhbWUlM0UlMEElM0MlMkZjZW50ZXIlM0U=[/vc_raw_html][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Mentre alguns companys de la classe van a Primària Musical, els altres estem molt contents de fer alguns treballs manuals com aquest joc del tres en ratlla, fet durant l’estona del Taller de Manualitats.

A 1r ens encanta reciclar i reduir el consum de deixalles que generem; per això les nostres mestres, la Mar i l'Encarna, un dimecres ens van proposar fer un joc del tres en ratlla utilitzant cartró i closca de nous. Vam pintar de color verd el tros de cartró, on després vam dibuixar les ratlles que feien de tauler del joc. Per tal que ho veiéssim més clar i quedés més bonic, li vam posar també uns gomets platejats en el lloc on podien estar les peces. També vam pintar les closques de nou per tal que fossin les fitxes del joc. D’aquesta manera tres es van convertir en marietes grogues i tres en marietes vermelles. Totes sis molt boniquetes.

Ara que ja tenim el tauler i les fitxes per jugar, t’atreveixes a fer una partida amb nosaltres?[/vc_column_text][cmo_image_carousel items="2" images="8530,8531,8532,8533,8534,8535,8536,8537,8538,8539,8540,8541,8542,8543,8544,8545,8546,8547,8548,8549,8550"][/vc_column][/vc_row]

S’ha publicat la selecció de centres educatius que han obtingut la Carta Erasmus d’Educació Superior 2017 (ECHE), que distingeix els centres que promouen la modernització i la internacionalització de l’educació superior participants en el programa Erasmus+. Enguany s’han seleccionat 7 centres educatius catalans que, sumats als 187 escollits en convocatòries anteriors, representen un total de 194 centres a Catalunya i un 12,1% del total de centres educatius de l’Estat espanyol amb aquest distintiu.

[vc_row][vc_column][cmo_image_carousel items="2" images="8501,8502"][/vc_column][/vc_row]

[Font: Catalunyareligió: 250 joves catalans repensen l'educació amb el programa del papa Scholas Ciutadania]

Fins a 145 alumnes joves d'escoles cristianes de Catalunya han participat al programa Scholas Ciutadania impulsat pel papa Francesc quan va ser arquebisbe de Buenos Aires. Divendres es van reunir al Col·legi Sant Ignasi de Sarrià per presentar conclusions després d'una setmana de diàleg entorn del sistema educatiu i la discriminació. I ho van fer junt amb d'altres adolescents i adolescents provinents de més de 16 col·legis públics, privats i concertats d'arreu del país, sumant un total de 250 estudiants.

Ser protagonistes i responsables del propi aprenentatge, prioritzar la vocació per sobre de la sortida professional i treballar els valors per una educació on no hi tingui cabuda l'assetjament escolar ni la discriminació. Són alguns dels reptes que han assumit els participants en aquest espai de treball compartit.

“Aquest programa ajuda a que els joves ens sentim importants perquè ens dóna l'oportunitat d'expressar el que nosaltres pensem de l'educació i que les autoritats tinguin en compte el que tots els alumnes de Scholas Ciutadania hem pensat”, explica la Clàudia, que té 15 anys i és alumna del col·legi Santa Teresa de Lisieux.

El programa té com a missió fomentar el compromís i la participació dels joves, des de les seves experiències i inquietuds. La convocatòria a Barcelona ha aplegat participants de diverses escoles, entre les quals, s'hi han sumat 10 centres religiosos: el Col·legi Maristes La Immaculada, el Col·legi Maristes Sants-Les Corts, de l'Escola Pia de Balmes, de l'Escola Pia Sarrià-Calassanç, de La Salle Sant Celoni, del Col·legi Santa Teresa de Lisieux, del Col·legi Sant Ramon Nonat, de l'Escola l'Esperança, del Col·legi Abat Oliba Loreto i del Col·legi Mary Ward.

Menys treball memorístic i més responsabilitat

Els participants van proposar a les autoritats prioritzar l'aprenentatge comprensiu abans que el memorístic i avaluar les classes des de la crítica constructiva. També van proposar generalitzar l'experiència de Scholas Ciutadania com a espai educatiu per fomentar la integració i el desenvolupament dels valors.

Consideren que la proposta pedagògica actual està basada en la memorització i repetició. I el 85% dels enquestats proposen canviar la metodologia actual per espais d'aprenentatge més dinàmics on els mateixos estudiants siguin els protagonistes, a l'estil de la metodologia viscuda en el marc de Scholas Ciutadania.

El 66,9% de l'alumnat pensa que als estudiants se'ls hauria de donar més llibertat i responsabilitat en els estudis. Per al 70,6% dels alumnes enquestat, en el sistema educatiu es treballa més sobre les professions que sobre la vocació. I creuen que l'exigència és superficial i que el reconeixement i les motivacions són extrínseques.

La tecnologia sense educació, arma letal

Els participants que van estar treballant en discriminació i estereotips, en les seves enquestes van destacar que el 91,2% creu que el mal ús de les xarxes socials i la tecnologia potencien el bullying i l'assetjament escolar i que un 65,9% alguna vegada ha presenciat un acte d'assetjament escolar. Un 48,8% alguna vegada s'ha sentit discriminat i un 79,5% alguna vegada ha presenciat un acte de discriminació. El tipus de discriminació més freqüentment observat és per aparença física (52,4%) seguit de nacionalitat (41,2%) i identitat (28,2%). Un 78,2% considera que avui dia existeix l'homofòbia.

Fruit del treballs d'investigació i amb les seves trobades amb experts, van descobrir que viuen en una societat sexista, on l'estereotip atribueix més sensibilitat a la dona i racionalitat a l'home.

Pel que fa al bullying van esmentar el 'Projecte Convivència' dels Mossos d'Esquadra i del departament d'Ensenyament, i que ofereixen recursos a les escoles per treballar temes d'immigració, discriminació. També van parlar de cyberbullying, de microbullying o de bullying crònic, on l'assetjador el va fent de manera subtil i lenta.

En base a aquest diagnòstic van proposar crear un espai on es pugui compartir les veritables problemàtiques i els projectes en un marc on els valors estiguin presents i siguin part del debat i la construcció: una educació que tingui sentit.

El programa Scholas Ciutadania

Aquest és un projecte de la Fundació Scholas Ocurrentes que té els seus antecedents en el programa 'Escola de Veïns', que va iniciar el papa Francesc quan era arquebisbe de Buenos Aires. La primera edició, l’any 2006, va aplegar onze escoles públiques i religioses de diverses confessions.

El programa es realitza en dues etapes: se seleccionen dues problemàtiques i s'hi treballa al llarg d'una setmana d'immersió. En el cas de Barcelona, ​​les problemàtiques seleccionades van ser el sistema educatiu, i els estereotips socials i la discriminació. Aquesta etapa a Barcelona es va realitzar el dijous 3 de novembre a l'escola Jesuïtes de Sarrià-Sant Ignasi.

A la setmana d'immersió els participants es divideixen en dues comissions, una per cadascuna de les problemàtiques abans escollides. Durant aquesta setmana s'aprofundeix i investiga sobre les problemàtiques amb el següent esquema de treball: s'elaboren hipòtesis d'investigació que expliquin les causes d'aquestes problemàtiques. Després es les contrasta a través del treball de camp: es recull informació per realitzar un estat de situació i en base a aquestes dades s'elabora un diagnòstic i es desenvolupen propostes que contribueixin a millorar la societat.

Les autoritats prenen nota

Els 250 participants del programa van presentar divendres les seves propostes davant de Jordi Miró, director general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa; d'Enric Puig, secretari general de la Fundació d'Escola Cristiana de Catalunya; José María del Corral, president mundial de Scholas; Teresa Pitarch, presidenta de l'Institut Català de la dona; Josep Cortada, director general a Fundació FC Barcelona i Martí Boneta, de la Conselleria Educació Generalitat de Catalunya.

Puig considera aquesta experiència com “una bona oportunitat per afavorir la cultura del trobament de joves alumnes de l’escola pública i d’escoles concertades”. Aquests joves, diu, són “ciutadans d’un demà comú, per promoure la integració i la pau, fomentar la participació i el compromís ciutadà, generant transformació personal i de l’entorn”. Durant l'acte va adreçar a tots els participants una salutació especial no sols en nom propi, sinó també de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que era a Roma.

El director general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Jordi Miró, va expressar que li transmetrà a la consellera d'Ensenyament –Meritxell Ruiz– totes les propostes dels nois. A més hi va afegir: "Farem futures trobades per avaluar l'avanç de les propostes que han presentat".

José María del Corral, president mundial de Scholas, va felicitar els alumnes per l'experiència viscuda i els va encoratjar a perseverar fins que cadascuna de les seves propostes pugui estar implementada.

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Benvolguts/des,

entre el 27 de novembre de 2016 i la mateixa data del 2017, l’Escola Pia celebrarà, a nivell mundial, l’Any Jubilar Calassanci, aprovat pel papa Francesc a petició de l’Orde. Al llarg d’aquest any, en cadascun dels 36 països on desenvolupem la nostra missió educativa, es realitzaran actes commemoratius dels 400 anys del naixement primer de la Congregació i després de l’Orde escolapi i els 250 anys de canonització de Josep Calassanç.

Com tots sabeu, Calassanç va obrir les portes de la primera escola en una sala de la parròquia de Santa Dorotea, al barri del Trastévere, el Raval de Roma, l’any 1597, onomàstica que ja vàrem celebrar el curs 1996-1997, tot recordant la fundació de la primera escola popular d’Europa. Un cop fundada l’escola, va iniciar el projecte de crear un Orde religiós que tingués com a missió específica l’educació dels infants. I així fou com, 20 anys després d’iniciar les classes a Santa Dorotea, concretament el 6 de març de 1617, el papa Pau V aprovava, primerament la creació d’una Congregació, que quatre anys després esdevindria l’Orde de l’Escola Pia. El 25 de març de 1617, doncs, els primers escolapis, amb Calassanç al capdavant, feien el compromís de dedicar la vida a l’educació. D’aquesta manera l’educació deixava de ser una activitat més, en l’àmbit de l’acció local, i passava a ser reconeguda com a missió universal de l’Església, que es descobria cridada, a través de l’obra de Calassanç i dels primers escolapis, a transformar la societat des de l’educació de la infància. Es fundava una congregació, i poc després un orde; el darrer en la història de l’església, però s’iniciava una missió universal. El pioner de tot aquest procés, Josep de Calassanç, era reconegut l’any 1767 i canonitzat, fet pel qual anomenem ‘sant’ el nostre fundador des del 16 de juliol de fa 250 anys; i a meitat del segle XX, l’any 1948, era declarat, el 27 de novembre, patró de l’escola popular cristiana, data en la que celebrem el patrocini de sant Josep de Calassanç als col·legis de casa nostra.

Al llarg d’aquest Any Jubilar Calassanci es realitzaran, com dèiem, diverses activitats arreu del món. Les celebracions s’iniciaran a Roma el proper 27 de novembre, amb una Eucaristia presidida pel cardenal brasiler Joao Braz, responsable del vaticà dels Ordes religiosos, i es clourà un any després, potser amb la presència del papa Francesc a sant Pantalelo, seu central de l’Escola Pia mundial. Us fem a mans l’agenda d’activitats que realitzarem a Catalunya, per les quals us convidem, ja des d’ara, a reservar-vos la data per poder-hi participar.

L’Equip de Govern de l’Escola Pia de Catalunya

[/vc_column_text][vc_empty_space][vc_raw_html]JTNDY2VudGVyJTNFJTBBJTNDaWZyYW1lJTIwc3JjJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZkcml2ZS5nb29nbGUuY29tJTJGZmlsZSUyRmQlMkYwQjlyS0ZSZVRaWmp1U0RCMGJrRnlPVFJqU1U0NWJ6bHdTM1ZWVm1oV2RIaGpibFZyJTJGcHJldmlldyUyMiUyMHdpZHRoJTNEJTIyMTA0MCUyMiUyMGhlaWdodCUzRCUyMjg4MCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRSUwQSUzQyUyRmNlbnRlciUzRQ==[/vc_raw_html][/vc_column][/vc_row]

[vc_row][vc_column][vc_column_text]

[/vc_column_text][vc_empty_space][vc_raw_html]JTNDY2VudGVyJTNFJTBBJTNDaWZyYW1lJTIwc3JjJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZkcml2ZS5nb29nbGUuY29tJTJGZmlsZSUyRmQlMkYwQjlyS0ZSZVRaWmp1Tm1KWE5sVlJjVWxXYUd4S1drTXhYMGQyTFdoaFNtbFpSbWhqJTJGcHJldmlldyUyMiUyMHdpZHRoJTNEJTIyMTA0MCUyMiUyMGhlaWdodCUzRCUyMjk4MCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRSUwQSUzQ2lmcmFtZSUyMHNyYyUzRCUyMmh0dHBzJTNBJTJGJTJGZHJpdmUuZ29vZ2xlLmNvbSUyRmZpbGUlMkZkJTJGMEI5cktGUmVUWlpqdWEzTlFURkp0TUVGbmMyTkVaSGhuU0hSNllsQkxWVEJsVldvNCUyRnByZXZpZXclMjIlMjB3aWR0aCUzRCUyMjEwNDAlMjIlMjBoZWlnaHQlM0QlMjI5ODAlMjIlM0UlM0MlMkZpZnJhbWUlM0UlMEElM0MlMkZjZW50ZXIlM0U=[/vc_raw_html][/vc_column][/vc_row]