Setmana de la Dona: "amb A de jugadorA, d'educadorA i d'entrenadorA"

Emmarcat en la setmana de la Dona, ens plau compartir l'experiència de la Sara Sempere Boldó, una de les primeres nenes a jugar a futbol a l'Escola, antiga alumna, educadora del lleure i entrenadora de futbol sala de la nostra Escola.

Amb les seves paraules podem descobrir una mica de l'evolució de l'esport femení a l'escola...

Gràcies per compartir-ho Sara

Sara, "amb A de jugadorA, d'educadorA i d'entrenadorA"

Sara Sempere

Vaig començar a jugar a futbol sala al cole a tercer de primària, i hi vaig estar fins a primer d'ESO.
Quan vaig començar, hi havia molt poques noies, de tant en tant alguna s'apuntava per provar, però sempre ho acabaven deixant. Va costar molt que els meus companys d'equip volguessin jugar amb mi, però amb els anys em vaig anar guanyant la seva confiança. Recordo que sempre em feia molta il·lusió jugar contra equips on també hi havia alguna noia.

Quan em vaig fer més gran i vaig començar a notar la diferència física entre els nois i jo, vaig haver de buscar algun equip femení, i només en vaig trobar un, per tant, vaig haver d'anar allà sense poder triar gaire. A part, aquest equip no era escolar, sinó que era un club federat. En aquell moment, jo feia primer d'ESO (aquell any en concret vaig estar jugant a l'escolar amb nois i al federat amb noies) per tant, estava en la categoria d'infantil, però en aquell moment no hi havia prou equips femenins per a separar per categories.

Nosaltres teníem 3 categories: base (que era el que ara seria benjamí, aleví i infantil tot junt), cadet-juvenil i sènior. Això implicava que jugàvem amb i contra noies d'edats molt diferents, i que per exemple amb 14 anys podies estar jugant contra noies de 19, on la diferència és abismal.
Evidentment, els equips de la lliga no estaven a prop de casa, potser recordo 2 o 3 equips de Barcelona, i la resta tot eren pobles de fora.

Avui en dia tot això ha canviat, ara s'ha aconseguit crear mínim una divisió per categoria femenina, que quan jo jugava era impensable, i hi ha molts més equips de Barcelona i voltants.
No obstant, encara hi ha una diferència enorme amb la lliga masculina, ja que sobretot en categories més baixes, les lligues són en un format diferent, perquè no hi ha suficients equips per a fer divisions. Però cada vegada més els clubs estan apostant pel futbol sala femení i estan creant una base formativa que quan jo era petita no m'hauria ni imaginat.
Les noies d'avui en dia tenen molta sort de poder jugar en equips femenins de la seva edat i conèixer així altres noies com elles.

Jo continuo jugant a un equip sènior, i totes les meves companyes tenim un recorregut bastant semblant, ens ha costat molt arribar on estem, i per això moltes de nosaltres també estem intentant col·laborar a fer que cada vegada més s'aposti pel futbol sala femení i per poder oferir a les nenes d'avui en dia el que ens agradaria haver pogut tenir a nosaltres amb la seva edat.