Entrevista Alex Melción Zulueta

1. Alex, ens pots explicar el reconeixement que has rebut?

Aquest reconeixement acadèmic que he rebut és per haver aconseguit el segon millor expedient del grau en enginyeria de tecnologies i serveis de telecomunicació a la ETSETB, que és la part de telecos del Campus Nord UPC. Això és que he aconseguit la segona millor nota mitjana de la fase inicial del curs 24-25, és a dir, els dos primers quadrimestres del grau.

2. Què suposa per tu aquest reconeixement?

En primera instància no m’ho esperava i em va agafar per sorpresa, això fa que m’ho hagi pres molt millor. Em fa prendre’m la carrera amb més ganes i ambició. També em fa sentir bé que em reconeguin l’esforç de tot un any, però més enllà d’això m’ho prenc amb normalitat.

3. Per què vas triar aquesta carrera?

Fins segon de batxillerat encara no sabia exactament què era el que volia fer, sí que tenia clar que triaria una enginyeria, però no quina. El que sí que vaig fer va ser veure les característiques de les més conegudes, com les assignatures, les sortides i alguna cosa més. Amb això estava entre dues o tres, però vaig preguntar al Marcos Díez de l’escola, que va fer telecos, també vam fer una excursió a la ETSETB i vaig anar a les portes obertes. Al final vaig veure que es fa tot el que m’agrada, hi ha un bon ambient, ben situat i té bones sortides. Tot i això, no estava convençut al 100%.

4. Com vas descobrir la teva vocació i passió? Algun exemple o anècdota?

Per començar, des de sempre se m’han donat bé els números i he estat en contacte amb la tecnologia. No hi ha un punt concret, però a partir de finals de primària i inicis de l'ESO ja veia que el que més m’agradava eren les mates i tot això, i vaig anar tirant cap aquesta branca. Tinc una manera de pensar molt lògica, soc curiós i la meva forma de ser, em fan tenir facilitat per aquests temes. En el meu cas, quan era petit, una de les coses que va dir el meu pare abans de morir va ser que jo havia d'estudiar alguna cosa relacionada amb les mates, perquè se'm veia que era el meu. Potser a partir d’això va ser quan em vaig adonar que realment era el que m’agradava.

5. Creus que l’escola hi va tenir quelcom a veure?

L’escola el que ha fet és no treure’m les ganes de fer el que m’agrada, perquè lògicament tampoc pot fer que tiri més per una cosa o per l’altra, això és cosa de cadascú. Però, en canvi, hi ha molts llocs que poden fer que els nens i nenes des de petits agafin “mania” a certes coses que potser realment els haurien agradat, però per culpa de com els hi han ensenyat han fet que tinguin un mal record. A mi això no m’ha passat, he tingut bons professors i un bon ambient que m’ha ajudat a desenvolupar-me i tenir un bon record.

5. Creus que l’escola t’ha ajudat en la teva formació acadèmica i personal?

Com he dit abans, tinc un bon record de l’escola i he sortit preparat, per això, òbviament m’ha ajudat tant acadèmicament com personalment. Ha estat gràcies tant al professorat com a l’ambient que hi havia amb els amics que encara conservo.

6. Com definiries l’Escola Pia Balmes?

L’Escola Pia Balmes és un centre que et prepara per al teu futur. T’aporta valors, coneixement, records… En general, surts preparat per la vida. D’alguna manera és com una “família”, pel fet que t’ajuda en allò que necessitis, la gent és propera, et tracten com un més i no com un número i sobretot que acabes l’etapa de l’escola amb bons records.

7. Què diries als estudiants de balmes per ajudar en la seva tria d’estudis?

El primer de tot és el que diu tothom, que has d’escollir el que t’agradi de veritat sense tenir en compte el que et diran els altres, si guanyaràs poc o si creus que és massa per tu. Després d’haver fet un any de carrera, veig que si no m’agradés el que faig, se’m farien eterns els anys que em queden, estudiant i treballant tota la vida d’allò. Has de pensar que el més probable que el que estudïs serà el que facis durant molts i molts anys, i més val que no ho facis forçat. També diria que no passa res per equivocar-se en escollir una carrera o una altra, sempre pots canviar, i, ja no perdre, sinó invertir un o dos anys per acabar on realment vols no està malament.

8. Com t'imagines d’aquí a 6 anys?

D’aquí a sis anys espero haver acabat la carrera i el màster, portar un temps treballant i guanyant experiència, continuar amb els amics que tinc ara i haver conegut més gent, estar fent el que m’agrada, que el meu entorn estigui bé en tots els sentits i pels altres que sigui el que hagi de ser.