Visita de la Promoció del 1982

Farà uns set anys, a uns eixelebrats se'ns va ocórrer, per què no, fer una crida a la promoció que havia deixat l'escola Pia Balmes el 1982, acabat tercer de BUP. La crida va ser un èxit. De 100 companys, tots nois, en van venir 68, des de tota Catalunya, la resta d'Espanya i l'estranger. Va ser força divertida i emocionant a l'hora. Al sopar a peu dret vam contrastar persones que eren idèntiques físicament a quan van deixar l'escola a altres totalment canviades, Records i més records, anècdotes i més anècdotes. La trobada realment ens va deixar un bon sabor de boca

Però aquest sabor de boca, malauradament, es va truncar per la mort d'un company durant aquest any. Les mostres de condol van ser impressionats després de 40 anys. Llavors ens vam atrevir a anar més enllà d'un altre sopar i vam proposar fer una visita a l'escola que feia tant de temps que, la immensa majoria, no trepitjàvem des que vam marxar.

Vam contactar amb l'escola i immediatament ens van recolzar en la visita. Així doncs, l'últim divendres del mes de maig hi havia 45 alumnes de 57 anys esperant entrar, amb emoció i il·lusió, al que havia sigut la seva escola, a on havíem viscut una de les èpoques més importants de la nostra vida mentre el país es transformava des de la mort d'en Franco a la celebració del Mundial 82.

El primer de tot que ens va sobtar va ser l'entrada. Tothom esperava l'entrada majestuosa, amb una gran escala baixant al vestíbul que ja no hi era. Mentre visitaven els diferents pisos, la imatge en blanc i negre que teníem al cap es va convertir en una escola de color, de molts colors. Vam poder veure alumnes fent activitats extraescolars com teatre i molts canvis, però molts, com aules reduïdes i com no, lavabos per a noies. Vam visitar llocs emblemàtics com els patis de baix i de dalt, el gimnàs i el menjador entre altres. Vam estar a les aules que se suposava que era a on nosaltres havíem fet classe a 8è d'EGB. Ara hi havia mobiliari funcional, no els nostres pupitres de fusta fosca. I amb color, molt color.

Realment ens vam adonar que és col·legi molt gran. La visita estava programada per hora i mitja, però podria haver superat les tres. Vam començar a les 18:00 h i a les 20:30 h vam ser fora. Comentaris entre nosaltres de com havia canviat tot. El director de l'escola, Joan Vila, ens va regalar un pin de la imatge de l'escola i hem de dir que li estem molt agraïts d'haver-nos rebut un divendres al vespre. La seva dedicació no té preu. Vam marxar a sopar per continuar amb els nostres records i les nostres anècdotes.