La mestra Rumba

De la notícia de La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/encatala/20161128/412212444817/la-mestra-rumba.html

El seu caminar per l’escola Pia de Salt és inconfusible. Al pati i els passadissos acapara totes les mirades i carícies dels escolars, que, quan la veuen, no dubten a acostar-s’hi per saludar-la. Curiosa, sagaç, sociable i educada, dóna la seva lliçó els dimarts al matí amb varietat d’exercicis que van des de la seriació matemàtica, el dibuix, l’escriptura o la lectura. Aquesta professora sens dubte singular, d’abundant pèl negre, cua i quatre potes, que transmet bondat i afecte amb la seva presència, té una petita gran missió en cada una de les ses­sions: motivar els alumnes que assisteixen
a les seves classes, que, per diferents raons, tenen necessitats educatives especials.

I ho aconsegueix. En Biel, de cinc anys i amb síndrome de Down, és un dels escolars que participen en el programa d’activitats liderat per aquesta gossa, de raça labrador i que es diu Rumba, juntament amb la seva pro­pietària, Laia Morató, que s’encarrega de dirigir les sessions, que són individuals.

En la lliçó d’avui, per exemple, en ­Biel, que li costa diferenciar els colors bàsics, en lloc de treballar-los de manera tradicional, ha elaborat un collar de colors per a la gossa.

“A l’hora de crear-lo ha hagut de fer una seriació matemàtica i classificar les boletes de color groc, verd, blau i vermell. Com que té més motivació, l’aprenentatge és més significatiu i a més perdura més temps perquè recordarà que ha fet un collar d’aquests colors per a la Rumba”, precisa la mestra.

En total en aquesta escola hi ha deu alumnes, de 3 a 7 anys, amb necessitats especials, entre les quals també hi ha autisme, dificultats cognitives, TDA o altres trastorns emocionals. “L’objectiu d’aquest projecte –pioner a Catalunya i denominat Rumba, com la gossa– és doble: presentar els treballs als escolars amb aquestes necessitats d’una manera diferent per poder treure’n més rendiment i acostar els animals a l’escola perquè volem normalitzar que un gos pugui entrar al centre i que els alumnes s’hi relacionin. Així s’acostumen a veure’l i donem uns valors de respecte envers els animals en la societat”, exposa el director del centre, Carles Ruiz.

Les sessions amb la Rumba tenen una durada d’uns 35 minuts i el programa s’organitza partint dels criteris de necessitats educatives detectades per la Comissió de l’Atenció a la Diversitat (CAD) en cada alumne. Els primers minuts de la classe serveixen per fer un primer contacte. És el moment de la vinculació amb l’animal. Després la interacció emergeix de maneres diferents.

Altres activitats que els alumnes fan amb la Rumba és llegir-li un conte per treballar l’expressió oral o dibuixar-la per treballar les parts del seu cos. Al final és el moment del comiat.

“Un gos és algú neutre, sa. En vincular l’alumne amb el gos, el nen o la nena relaciona que el mestre no ets tu, sinó que és el gos, amb la qual cosa l’aprenentatge passa a tenir un sentit per a l’alumne. Hi ha una predisposició positiva i una estimulació brutal per part de l’alumne. Augmenta l’autoestima i milloren emocionalment”, destaca Ruiz.

Però la Rumba, de tres anys, comença a colar-se en altres activitats de l’escola, que té 73 estudiants –el 50% dels quals són immigrants–, com ara a les sessions en què els escolars expliquen el que han fet durant el dia o l’anomenada Hora del Conte.

“Allà hi som tots. Ella seu amb nosaltres. Cohesiona el grup. Dóna seguretat”, destaca el director. “Els ajuda a verbalitzar i ordenar més bé les idees perquè ho expliquen a la gossa”, afegeix la Laia. Així que, vistos els resultats, el centre estudia que la Rumba s’incorpori de cara a l’últim trimestre del curs com a ‘mestra titular’ i col·labori de “manera habitual” en activitats concretes amb tots els alumnes.