Sant Josep de Calassanç i les emocions: l'alegria

Aprofitant la publicació del llibre “Bailando con las emociones” que va néixer amb l’esperança que nens i nenes dels barris vulnerables de Mèxicali, Tijuana i Ensenada tinguessin contes i activitats per viure un estiu únic i emocionant en temps de la COVID 19, l’Andreu Trilla ens va ajudar a fer un pas més: conèixer alguns moments de la vida de Josep de Calassanç en què va experimentar algunes de les emocions treballades en el llibre. Avui que hem celebrat Sant Calassanç, us compartim un fragment de l’escrit sobre l’alegria.

“I avui no em fas cap pregunta, fill? Vicenzo li respon: Pare, no us vull molestar... però sí que m’agradaria saber quina ha estat l’alegria més gran de la vostra vida. Josep tanca els ulls un moment i la cara se li il·lumina. I comença a parlar:

Fill, d’alegries n’he tingut moltíssimes. Si les hagués d’explicar totes no acabaríem mai. Per exemple, quan era estudiant i acabava el curs amb bones notes. Els meus pares n’estaven contents... i jo també. O el dia que el bisbe em va fer capellà al castell de Sanaüja, o quan vaig dir la primera missa al meu poble, o quan em van fer encàrrecs difícils pels pobles de les serres del Pallars, perquè volia dir que em tenien confiança i jo n’estava content. Ah, i un dia que vaig aconseguir posar pau entre dues famílies que estaven barallades. Oh, quina alegria tan gran!

Pare –diu Vicenzo–, quina sort que hagueu tingut tantes alegries, però jo preguntava quina era la més gran de totes...

Josep torna a tancar els ulls un moment. Pensa. Fa cara de feliç i respon:

Doncs mira, fill, de totes les alegries, la més gran és quan veig que la gent va entenent que l’educació no pot ser només per als rics, sinó que és per a tothom. Jo somio que, un dia, tant de bo que sigui aviat, tots els nens i nenes del món tindran escola i altres maneres d’educar-se.

Ho veig com en un somni i em sento feliç. Aquesta és la meva alegria més gran.”